El
dia de Tots Sants els infants dels entorns urbans i rurals de les
Pitiüses s’aplegaven entorn de la recollida de fruits secs (pinyons,
nous, glans, avellanes, cacauets...) i fruites del temps (magranes,
caquis, nesples, serves madures), feta entre familiars i vesins. Donat
el sentit religiós de la festa, hi havia un record per les ànimes dels
difunts, en la fórmula de petició i recollida:
Què hi ha res, per les ànimes?
Ni res pels cossos.
Mal te caigui el cul a trossos
I tu el recullis a mossos
Per mi ses molles, i per tu els ossos.
Ni res pels cossos.
Mal te caigui el cul a trossos
I tu el recullis a mossos
Per mi ses molles, i per tu els ossos.
Els
infants, provistos de bosses, macetes i trencapinyons, una vegada feta
la recollida (en la qual es podia incloure algun panellet), es reunien a
lloc adient i proper de l’entorn, per tal de compartir fruits.
S’amenitzava l’acte amb força de jocs infantils.
Els
anys 70 la festa anà decaient, tot i que havia set introduïda amb èxit a
bona part de les escoles d’Eivissa. A les darreries del segle XX
desaparegué quasi completament.
A
les cases, a l’entrada de la nit, es reunien els familiars per resar el
rosari comunitari dedicat als difunts. Acabat aquest, es feia la
trencada familiar.
Diumenge matí, a Vila, els infants es penjaven els collarets de Tots Sants, regalats pels padrins.
sandra soc na natalia no me deixa imprimir lo de la fitxa de lectura
ResponElimina