Rosari ensucrat

Com va sorgir la tradició de fer els “ rosaris” per a la festa de Tots Sants:

Conten que quan s’acostava la festa de Tots Sants i dels difunts, un senyor de casa rica va anar a Can Frasquet i va fer un encàrrec molt especial: un rosari com els que duien per anar a missa, però fet de fruites confitades, panellets, bombons...enfilats a una cordeta i que al final tingués una “patena” de carabassat decorada amb una estampeta de les d’aquell temps, que duien un sant o un àngel. Evidentment la mida real va ser considerable i segurament devia pesar bastant! Idò bé, el senyor en qüestió devia tenir el caprici de un cop “passat el rosari”(resar) a casa seva fer la festa familiar degustant aquella deliciosa combinació dels millors dolços que s’acostumaven a consumir en aquelles dates. Segurament cridà l’atenció de la selecta clientela de l’establiment i amb el temps, any rere any, els encàrrecs varen augmentar i el propietari va decidir incorporar el “rosari” a la llista d’especialitats de la casa. Es va convertir en tradició i encara ara se’n sol regalar un als nins i nines com a obsequi dels padrins joves.

 A les Illes Balears i Pitiüses, el costum dels rosaris ensucrats és un costum associat a la diada de Tots Sants. Aquest dia els padrins regalin als seus fillols un gran collaret de llepolies que els infants exhibeixen durant tota la jornada penjat al coll fins que la seva golafreria l’acaba fent desaparèixer.

Tots Sants i els rosaris ensucrats

Aquest collaret, anomenat rosari ensucrat o rosari de llepolies, combina, al voltant d’un mateix cordill, llepolies dolces com bombons i caramels, amb altres peces fetes amb les fruites pròpies de Tots Sants, panellets de castanyes, ametlles, pinyons, avellana, carabasses, etc. Aquest conjunt de peces enfilades, que imita un rosari, també inclou una peça rodona més grossa que la resta, anomenada patena que es posa com a medalla. La patena és una rodanxa de fruita seca (sovint de carabassa) o de confitura, tot i que modernament també és de xocolata i imita una moneda.

Aquest collaret el fan els padrins a casa seva o el compren ja fet a les pastisseries i forns, tot i que modernament també les escoles són les encarregades de la confecció d’aquests dolços que els infants s’enduen a casa i que comparteixen amb els seus amics.

L’origen de la tradició

La tradició dels rosaris ensucrats prové, com els panellets, de les ofrenes que antigament es feien als morts per Tots Sants amb productes derivats de la farina cuita al forn combinada amb els fruits d’aquest temps. Els rosaris són una evolució d’aquest costum festiu consistent en posar sobre les sepultures aquestes menges que hom creia que ajudaven les ànimes dels morts a sobreviure durant el seu viatge.

Sembla que antigament cada peça d’aquest collaret era fet exclusivament amb els anomenats panets de morts, uns panetets dolços fets d’una combinació de farina cuita al forn amb les fruites típiques d’aquesta època: castanyes, ametlla, pinyons, ametlles, carbassa, etc i que no incloïen els productes dolços, com els caramels , la xocolata o les fruites ensucrades, que s'han afegit posteriorment.

El costum de regalar aquest collaret dolç de padrins a fillols és originari de Palma (Ciutat de Mallorca) però s’ha estès a tota l’illa de Mallorca.

Text: Manel Carrera i Escudé